Un dia de Sant Eugeni, anant cap El Pardo a fer pixar el gos,
vas trobar-te una cartera, la de Turisme i Informació.
I amb l’esquer de les divises,
per molt que ho neguis i que rondinis,
se’t omplir tota la costa d’escandinaves i de biquinis.
Avui dictaves la llei de premsa, ai quina mandra !
Demà et banyaves a Palomares amb escafandra,
i de qualsevol ruïna en feies un parador
i els del NO-DO t’enganxaven en plena inauguració.
Manolo Fraga Iribarne,
amb aquesta silueta de bombona de butano.
Manolo Fraga Iribarne,
amb aquesta mala llet que no la salta un gitano,
ara et toca contemplar a aquells que reprimies
que ocupin els negociats i les subsecretàries.
Manolo, ai Manolito.
Fot-els-hi canya, fot-els-hi canya.
Perquè Manolo “Tú eres España”.
I van fer-te ambaixador, sempre has servit per la diplomàcia,
i vas tornar d’Anglaterra menjat el coco amb la democràcia
i ara seus al Parlament de lleial cap de l’oposició
i esgarrapes a qui sigui per defensar la Constitució.
Prens la paraula i s’escagarrinya tota la sala
i s’estarrufen els dos lleons al peu de l’escala,
i és que quan espeternegues queden ben aclaparats
i s’arruguen tots els membres al Congrés dels diputats.
Manono Fraga Iribarne,
només veure el color roig envesteixes com un miura.
Manolo Fraga Iribarne,
i envestint i rebufant tu defenses el món lliure.
Fins i tot treus al carrer a tota la teva gent
i exigeixes llibertat, sobretot d’ensenyament.
Manolo, ai Manolito,
clava la puya, clava la puya.
Alsa Manolo ! “la calles es tuya”.
Quan t’enfiles a la trona
ensacant-te els pantalons
llances el teu crit de guerra:
“A quin preu van els cigrons ?”
Manolo, ai Manolito,
fot-els-hi canya, clava la puya.
Ele Manolo !
España es tuya.