Albada (preludi sensible)

…I el mar s’estripava contra les roques de la costa
la darrera matinada de juliol.
De sobte, emmudiren tots els rellotges
l’instant precís en què l’alba preludiava el silenci
i a la sorra –desig amarat d’escuma i alcohol-
la Sílvia i jo vàrem fer l’amor.