Així, com per inèrcia, la vida, la barca mia.
Així, com per inèrcia, la vida, la barca mia.
La boira espessa s’ajau damunt la meva closca,
com la sensació ingràvida a dins d’una bombolla de sabó.
Fum, tot és fum. Fum.
De ràbia s’alimenta la fera.
Després de tants anys sent tronc de foguera, ja soc foc, ja soc foc.
D’aquell brot clar i pur que us despertava tendresa
no en va quedar res: distorsió i un grapat de merda.
I ara ploren, i ara ploren; i ara plores, i ara plores. I ara plores. I ara plores.
Llum, tot és llum. Llum.
Atrapat per la teva pell, a l’exili de tu mateix.
Enlloc més segur que al teu cervell per a guardar el patiment d’un nen.
