Al país dels besos perduts
hi ha aturat un rellotge d’arena.
i la nit no preveu cap futur
i el demà és un llençol sense estrena.
Hi ha prestatges amb llibres groguencs
i els sorolls covards d’una conversa
els arraps deixats per al després
que camina extraviat sense pressa.
Al país dels besos perduts
s’han glaçat aquells riures intrèpids
s’han pansit els segons de l’impuls
i tenim un empat sense mèrit.
Al país dels besos perduts
Torne sempre amb l’esperança,
De trobar un moment excel·lent
I evitar-nos aquesta nostàlgia.
Mentre fas el cafè somrient,
Quan vigile la curta distància
Mesurant com de lluny tens l’alè
Procurant mantenir l’elegància
A la pàtria del que mai no passa
Cantem junt aquesta tonada
I no sé quan buscar-te la ma
I al moment m’assassina la calma.
