–»Per algun lloc hem de sortir» –digué a un lladre un bufó.–
«No puc relaxar-me, hi ha massa confusió.
El financer se’m beu el vi i el pobre em cava l’hort,
no hi ha ningú per aquí a prop que sàpiga on té el nord.»–
–»No cal pas desesperar-se» –el lladre diu, atent.–
«Ja ho sé que n’hi ha que diuen que el món és un merder.
Però tu i jo ho hem superat, ja sabem de què va.
No ens cal pas enganyar-nos. Ja és una mica tard.»–
Des del seu mirador la princesa ha guaitat,
es veia anar i venir la gent, i algun servent descalç.
Allà dellà, ben lluny, miolava un gat mesquer,
dos genets s’acostaven, xiulava un poc de vent…
