Al final s’ha comprovat, els camells
arriben a passar pel subtil cos d’una agulla.
Han batut el repte que els féu Crist
amb una sorprenent facilitat. Crist
no es va fixar en la gran perícia dels camells.
Els camells, un cop passat el cos de l’agulla,
s’estiren, s’espolsen les potes, demanen colometa
de la pau i l’amnistia per tothom.
Per tot arreu un es troba amb els seus representants
armats o amb creus, i això ens produeix
un tristíssim cansament
que ens amera del matí fins al vespre.
N’hi ha de camells segurs que, tirats de frac,
ens donen feina i ens gratifiquen per Nadal.
Els camells, ells entre ells,
no es miren amb massa bona cara.
Tots es belluguen,
corren, es paren trampes, es foten la punyeta,
s’associen, es barallen, s’armen, es desarmen,
fan guerres, amnisties, armisticis,
fan mites, ens enganyen,
colonitzen, maten,
independitzen, fan negocis.