Avui plou però en mi fa sol
la si hi donc el que tinc i n’hi ha prou,
món de hoes,
In da house espinacs amb camagrocs,
ei! són ben bons, en vols?
Fes-te’ls tu, jo tinc el meu truc
és el suc i el foc lent
m’amago com el MF doom,
rere la màscara hi ha una persona que plora,
i una que caga i una que riu, com tu!
Com tu….
Com com?? aixó no és com compton,
ni tu ets tant llest ni jo sóc tan tonto,
el món tendeix a fer de poc montón,
monta un place on puguis fer el ronso,
Bronson saps que el sot no és tan fondo,
el bon port ja està a prop, troba el teu nord,
és lʼóssa menor a la que em dec
quan crec que valen la pena tots els esforços.
Tinc la forma de fer flotar el fang,
faig flow fàcil, sóc el fucking Franc,
Calo foc a la frecuència,
fuck a la fama, flama a la feina,
és foc al futur estàs flotant.
Estàs flotant……
Fins que he arribat aquí no m’he adonat de com seria,
si em faig alguna idea serà com la nit i el dia,
només peces, només una analogia mal feta
d’allò que m’espera a la vida.
Sempre pensant com, tothom busca el com,
tu vols saber com, jo no tinc el com,
tu vols aquest com? Potser tinc quelcom,
com fer-ho, no respondre aquest com.
Quan sóc aqui el sentiment amaneix el beat,
com una foto de quan era xic
al mig del passadís fent de subjecte el·líptic,
aquesta bis crònica marcada com un lipstick,
al coll de la camisa,
collons avisa si vens que potser tinc visita
i em fa la guitza rebre’t
l’habitació és tenebra,
ella sal i jo pebre,
ella el piti i jo cendra
no acaba mai.
Lo nostre és un no parar,
un Sant Miquel del Fai amagat entre barrancs,
amant no sé on vaig però la vaig tocant,
ella volant sobre una columna com el Tau pai-pai.
No en va, això no ho pots comprar, però avui plou
