El descobriment
de cent metres quadrats
la plaça deserta en la nit de Nadal.

Cafès i ciment
així van passar els anys
i un dia de sol em deies d’anar a la ciutat.

I ens bevíem amb els ulls la llum estesa
ens juràvem que allò era casa nostra

si el sol s’amagava i, a batzegades, tu.
i el volum pujava, anestesiada, tu.

I res no ha canviat gaire.
Bé, sí: tenim un riu sec!
I ens els seus vorals
hi creixen rosers/esbarzers?
enmig de la merda que va baixant.

I no saps tot el que veig rere la porta.
I potser sabrem que això ja és casa nostra

quan el sol s’aixequi i, aclucada tu
que el volum s’apagui, endormiscada tu.

creuo el passadís
que abans era fosc
creuo el passadís i tu.

és com un tapís
fet de seda i d’or
amb els dits, la seda i l’or.

I no saps tot el que veig rere la porta.
I potser sabrem que això ja és casa nostra

quan el sol s’aixequi i, aclucada tu
Si/quan?? el volum s’apagui i, endormiscada tu.

i si un vent gelat
fa volar els llençols

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /