Vinc d’un amor obert que no té rival
Xafe la terra, el fang, i amb la boca parle
Sóc l’udol del llop i no duc disfressa
Jo faig la memòria però tu l’amagues
Encanteris fantasmagòrics
Tot el que toqueu es transforma en fum
Encanteris fantasmagòrics
Tot el que toqueu es transforma en alquitrà
Parlen les séquies, la pluja i el mar
Cau el vostre debat al pou
Aigües mortes senyalen
Que heu perdut la memòria
(x2)
Palau de les Arts o Ciutat de les Ciències, Batega fort
No entenc el perquè ens compliquem tant la vida, augmentant el port
Carrers que enlluernen espurnes, Diumenge sambori en la plaça,
Al poble, ma uela, records i família, la meua sort…
Agarra el morter i manten-te, dempeus, sóc la teua seu,
Fes amb mi tot allò que tu creus que és viable, i que et siga lleu…
Estima’m com Putin a Biden, Siguem Ucraïna,
Resistirem la temptació divina de caure en lo mainstream,
Perque això no té preu,
Malparla com vulgues, la llengua és la pell, que sosté el teu anell,
T’estire el cabell per entrar en la cova, cou, et bufe el clatell,
Vampírics ullals contra la supernova, aigües, desnivell, què!
Formem la tempesta i bufem el castell, perque no tenim rei…
Llei mordassa, gas mostassa, massa pa’ la carabassa, que passa?
Po-poca traça, per raça es caça, i el mort a la bassa… Ja saps!
Parlen les séquies, la pluja i el mar
Cau el vostre debat al pou
Aigües mortes senyalen
Que heu perdut la memòria
x2
Un tsunami brolla de la ràbia dels carrers,
Quan prevariquen els estaments…
I les marjals, i l’Albufera, ofeguen els seus sentiments…
No es farà mai justícia, per ells el mal és carícia
Han trencat per fi el sac de l’avarícia…
On és la nostra herència? Tot ho arrassen, terra erma
Han perdut l’essència i cremat València…
