Submergits sense respirar,
vam estar a l’altre costat.
Llamps i plors del fons de la nit,
del ventre no anaves eixir.
Dins del cap un dia de trons.
La llavor era ara un nadó,
la rosada no es decidia a arrancar,
la gota no podia precipitar.
Et va faltar l’alé, estaves esgotat,
s’aturà el teu batec.
L’únic rescat, un fort vent.
Em van immobilitzar,
ta mare pel corredor cridant:
“Salveu-lo per tot l’amor,
deixeu de jugar amb foc”.
Submergits sense respirar,
vam estar a l’altre costat.
I de sobte un flotador
als tres ens va fer surar.
“Salveu-lo per tot l’amor,
deixeu de jugar amb foc”.
El fum d’aigua de hui
serà pluja, ullal,
aqüífer, riu i font.
Tu t’eleves veloç,
del rellotge els segons.
En dies creix el brot,
nosaltres caiem a poc a poc.
Sèquies, reguem bancals,
fins a mar, fins a mort,
el vapor i tornem a començar.
“Salveu-lo per tot l’amor,
deixeu de jugar amb foc”.
Llamps i plors del fons de la nit,
de l’oceà no podies eixir.
Aterrat, el teu nom seria Albir.
