Després d’enfadar-me amb mi mateix, treure coses de context
tinc la sensació de que no serveixo per res.
Em cauen llàgrimes com la pluja del carrer,
com la última vegada que vaig jeure davant teu.
L’odi deixa marca però l’amor s’impregna a la pell
l’impremta de les mans nues perpetua el meu segell.
Un paisatge clar-obscur s’intueix per un pinzell
és real visió d’un bipolar tripulant aquest vaixell.
Neix de dins del cos una conca subterrània,
llisca pels camins i afluents de forma ingràvida,
no té por de separar-se ni xocar-se amb l’àrida pedra
del mig doncs cada esquitx és part de la seva ànima.
Abans a prop, ara em sento al marge de tot,
de la disbauxa estic fora del que em causa dolor,
i aquesta pausa, eterna, si no fos pel meu cos,
és el claustre habitat per conèixer aquest món.
I el fum de l’aura s’escampa i dibuixa el contorn,
de bones aromes que t’acaronen i de falsos traïdors.
Com, aigua subterrània
que surt de la font (com)
Com, aigua subterrània
que surt de la font
Com, aigua subterrània
que surt de la font (com)
Com, aigua subterrània
que suuuurt de la foont.
Em pesa més aquest dolor, que el plaer de ser com sóc,
el foc s’apaga doncs la brasa fon la massa fosca del rancor.
Pas a pas, cau l’espasa traspassa cuirasses d’or,
de bat a bat s’obren portes són copes des de la raó
Estic fora de mi en ple creixement personal,
en mig camí del gènesis del gen feliç , fa llis el cim més alt.
No és que sigui despistat estic pensant en si m’estic matant,
ells foten pessics grans, jo estic en perill constant.
Encara no conec l’origen de la meva physis,
només sé que prové d’un poder intern, mental i psíquic,
transcendental per entendre el pou negre de les meves crisis
aplicant antics proverbis, resant a Ra i a Osiris.
Miris com em miris no m’enganyen els teus iris,
l’aigua cristal·lina no tapa la taca dels teus vicis,
ni les mans vermelles, ni les cares llargues, ni les panxes buides.
Qui t’estima no és qui més t’amarga, és qui més et cuida
De qui més t’omple, de qui menys et buida
De qui pensa en tu quan cull la seva collita
Com, aigua subterrània
que surt de la font (com)
Com, aigua subterrània
que surt de la font
Com, aigua subterrània
que surt de la font (com)
Com, aigua subterrània
que suuuurt de la foont.
Flotant de la misèria, embrutant en blanc,
enervant com els llamps, engreixant, com entrar amb cent.
La nova era, copsar l’efecte captar l’essència cobrir les ones com Sorolla.
Pintar les llums com Artemisia i, on està la meva història?
Eixim de l’exili a la llum de l’ombra;
Eixim de l’exili a la llum del Senyor Oca (iaiaiaiaia)
Com, aigua subterrània
que surt de la font (com)
Com, aigua subterrània
que surt de la font
Com, aigua subterrània
que surt de la font (com)
Com, aigua subterrània
que surt de la font.
