Que fàcil que seria el món
si les robes no ens robessin el cos,
si el que som no tingués passaport
i el que sentim fos el que diu al cor.
Aigua del Carme per oblidar
els pecats que encara no hem fet
i un vi de missa per desitjar
que les paraules no fossin retrets
(x2)
Que fàcil que ho tindríem tots
si els judicis no es fessin a sorts,
si els solsticis ens fossin acords
i els matins no trenquessin rondalles a cops.
Que fàcil que seria això
si no em calgués cantar aquesta cançó,
la vida m’hagués fet ximpleria
i l’alcohol em guarís les ferides.
Aigua del Carme per oblidar
els pecats que encara no hem fet
i un vi de missa per desitjar
que les paraules no fossin retrets.
Aigua del Carme per oblidar
els pecats que encara no hem fet
i un vi de missa per desitjar
que les paraules no existissin.
Que les paraules no existissin…
(X3)
