Afanys de joventut, de fer rodes quadrades,
de perdonar el vençut, de predicar maldades.
D’anar contra corrent, malgrat el vent de cara,
no mentar l’anar fent, ni el que passarà ara.
Jovenívols afanys, que són cau de proeses
terribles disset anys de vocacions ofeses.
Lluito amb mi mateix, contra l’espectre
que cada nit se m’apareix.
Afanys de joventut, per a esfullar les roses,
malgrat la senectut de certes ments tan closes.
Afanys nostres, teus, meus, d’acabar amb l’existència de quilos i quintars de tanta falsa ciència.
Les ganyotes de por fan perdre la paciència,
afanys de joventut canviaran la cadència…
