Adéu, Irene. Adéu, adéu.
Adéu, Irene, bona nit,
somiant jo et besaré.
Vaig demanar-la als seus pares,
«sou massa joves», van dir.
Jo sé que prou me l’estimo
i que ella m’estima a mi.
Adéu, Irene…
El capellà va casar-nos
ben d’hora, de bon matí;
aquell foc no durà gaire:
un feix verd no fa caliu.
Nits al camp, nits a dispesa,
són tristes totes les nits;
se m’encomana una dèria:
llençar-me de cap al riu.
No he deixat de pensar en ella,
no sé si ella pensa en mi;
si algun dia m’oblidava
no voldré sinó morir.
