Absents

Arriba el moment
de guardar l`olor
i també la flor,
que un dia floria.
I recordar la teva lletra petita.
I arriba el moment
de guardar la infància i el vent…
I tornar a sentir, de lluny, el llop… el fred.
Morir i viure.
Sentir-te a prop ara que ets lluny…
però no pas gaire.
Arriba el moment,
d’oblidar els rostolls
d’aquells camps segats:
sota el sol cremaven.
D’enyorar la llum de la teva camisa blanca.
I arriba el moment
de saber-se arbre i torrent
I tornar a sentir, de lluny. el crit… la puput
Morir i viure.
Sentir-se a prop ara que ets lluny…
però no pas gaire