No ho intentis més, no em fas pena,
jo porto les regnes, reina del meu temple i t’he girat l’esquena.
Tinc sang a les venes, tinc totes les eines,
tinc tota l’essència, domino la vaina, lidero l’escena.
Ja ha començat el show, el teló ja s’aixeca,
em sento com a casa i aquí en sóc l’abella reina,
no em fa falta corona, no busco pas el mèrit,
potser és poc el que tinc, però mai cauré damunt la lona.
Ai, ai, ai,
el meu cor no pertanyerà mai a cap nai,
sóc ànima lliure estic volant per l’sky
i és que aquesta peça, com un mai, et fa volar fins l’espai.
Ai, ai, ai,
el meu cor no pertanyerà mai a cap nai,
sóc ànima lliure estic volant per l’sky
i és que aquesta peça, com un mai, et fa volar fins l’espai.
Passen els anys,
no es nota cap canvi,
hi ha mil camins per escollir,
però el que ens fa caure
és la pedra d’ahir.
Sembla mentida,
on és la sortida?
Tinc la fermesa
que algun dia canviarà.
Ai, ai, ai,
el meu cor no pertanyerà mai a cap nai,
sóc ànima lliure estic volant per l’sky
i és que aquesta peça, com un mai, et fa volar fins l’espai.
Ai, ai, ai,
el meu cor no pertanyerà mai a cap nai,
sóc ànima lliure estic volant per l’sky
i és que aquesta peça, com un mai, et fa volar fins l’espai.
No m’ho puc treure del cap,
el secret que tothom sap,
aquest dia havia d’arribar,
ja no tinc por, tinc clar que he de marxar.
Vull ser lliure, volar lliure…
I no et necessito, m’ho puc fer tot sola,
creixent, dia a dia, superant mil reptes ja des de l’escola.
El teu joc no mola, la nena controla,
sóc patrona dels meus anys mesos, dies i hores.
Ai, ai, ai,
el meu cor no pertanyerà mai a cap nai,
sóc ànima lliure estic volant per l’sky
i és que aquesta peça, com un mai, et fa volar fins l’espai.
Ai, ai, ai,
el meu cor no pertanyerà mai a cap nai,
sóc ànima lliure estic volant per l’sky
i és que aquesta peça, com un mai, et fa volar fins l’espai.
