Hi havia un mar lluny de tu
sense arena i sense calma
gavines cegues al far
tres peixos dalt d’una branca
i una ciutat treia fum
sempre d’esquena a la platja.
–Abans de tu, tot això
eren camps d’herba cremada.
Un monstre jeia adormit
allà on recuso l’entranya
sempre amb un ull mig obert
per si l’amor no es quedava
i amb un bram rompia el mar
i queia a trossos la casa.
–Abans de tu, tot això
eren camps d’herba cremada.
Abans de tu quatre rius
un d’asfalt que arrasa l’aire
un de rovell a les dents
un de tristesa enfangada
i un d’alegria petita
d’intuir-te en cada albada.
–Abans de tu, tot això
eren camps d’herba cremada.
