Aneu pels carrers
ritmant alegria.
La gent que us escolta
de lluny i de prop
acompassa els passos
a la melodia,
pensaments i tot.
Passeu invisibles:
les notes alegres
se’n van a l’atzar
de les cantonades,
llunyanes, properes,
tral·larejades
com irresistibles.
Trencant un carrer
sortiu trascantó:
sou cegos, sou coixos,
sou desgraciats.
El passant que us topa
us dóna un diner
i mitja rialla…
i ja us té oblidats.
