Selva espessa, fum, fosca falaguera.
Té un cambuix que entela el seny.
Palla verge que el sol esquinça.
Regalims de fil d’aram.

Cau dels ecos del migjorn
i beu la sal de la flor d’aigua,
fa un present de terra antiga:
just s’hi arrela i brota amb foc.

Ella és el pit que dansa i batega,
és el cap que engronsa el fer,
és el ventre que fa la història
que tremola d’anys i pes.

Del brunzir càlid del vent.

I s’encisa i s’enlluerna perquè és ella qui fa l’alba.
I s’encisa i s’enlluerna perquè és ella qui fa el trenc.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /