Reviure un entreacte,
respirar ben fondo,
vèncer la mort
com qui patina,
curar-ho tot
com es fa a Roma,
amb estricnina.
Fer compliments
al veí sense descans
i no oblidar
el compte de la fleca,
ser d’aquest món
d’aquest carrer, d’aquest merder,
sense renegar l’olor.
Enviar el Kipling
a fer punyetes,
anar a tota vela,
cuidar les mareselvas al serè,
morir a Tokio
víctima d’un infart,
creuar amb una nena el “Paço d’Arcos”.
Sorgir un dia
mort de fatiga
entre diaris
embolicat i margarina,
imaginar
que és divendres dia sant
per casar-se de nou i tenir nens.
Enviar al Pirandelo
mil abraçades,
pel cable submarí
foradar o fugir,
i dir-se faquir
al segle vint,
posar-se fang a les sabates,
ser daltònic,
tornar-se supersònic.
