Per què te n’has anat
per què has tancat
el teu parèntesi de vida
amb tanta brevetat
i has preferit
tornar a la immensitat
del blau de l’infinit
i has preferit
el breu coixí de terra
als llençols del teu llit.
Per què te n’has anat
deixant-me dins del cor
aquest forat
que res no pot sargir
amiga la germana
per sempre el meu demà
no es podrà dir
res d’altre que l’ahir