Estic sol, assegut aquí,
a la vora del camí
Preguntant-me un altre cop si és cert
que hi ha un món diferent
De debò que m’ho vull imaginar,
però no sé com
No hi entenc pas de tants luxes
ni de comoditats
Al meu poble no hi ha res més
que les pedres i estels d’argent
No hi ha més que el nostre treball
fet de fusta i fang,
el nostre treball
fet de fusta i fang
Assegut miro al meu voltant,
tot és verd al meu davant
Sota un cel meravellós m’estic
sentint que ja sóc ric
Sento el sol, sento l’aire fresc,
tantes coses dintre meu
Me n’adono que en mons diferents
som la mateixa gent
Al meu poble no hi
ha res més que les pedres i estels d’argent
No hi ha més que el nostre treball
fet de fusta i fang,
el nostre treball
fet de fusta i fang
Al meu poble…
… fet de fusta i fang
Fusta i fang,
fusta i fang,
fusta i fang,
fusta i fang,
fusta i fang,
de fusta i fang, si!
