Que boniques,
que formoses,
són les ninfes
de la mar.
Totes les nits
se refresquen
a la platja
del Marjal.
Ai com salten
i s’engronxen
burlant-se
del mar.
Dels compassos
de les ones
s’enamoraran.
Estirats
damunt les pedres
de la platja
del Marjal.
Escoltaven
com cantaven
ai les ninfes
de la mar.
A les nits de
lluna plena
sentirem cantar.
Escoltaven
com parlava
a la vora
del mar.
