– A la plaça en fan ballades, mare, deixeu-m’hi anar.
– Catalineta, no hi vaigues, que ton pare ha d’arribar.
– Tant si arriba com no arriba, jo a la plaça hi vull anar.
I al cap d’una mitja horeta, ja son pare va arribar.
– A on és la Catalineta, que no ha acudit a sopar?
– És a la plaça on ballen, que jo l’he deixada anar.
‘Gafa cordes i cordetes i un garrot a cada mà.
La primera garrotada mig morta la va deixar;
la segona garrotada la va acabar de matar.
Sa mare, sola, esperava i rebentava de plorar.
I el dia que l’enterraren, a son pare en van penjar.
