Hi ha racons que em porten sempre,
vells records del que he viscut.
N’hi ha que no semblen el que eren,
uns no hi són i uns s’han perdut.
Són memòries plenes de tendresa
de nòvies i amics que em van donar amor.
Alguns són morts i alguns són plens de vida.
I els he estimat amb tot el cor.
Però de totes les persones,
no n’hi ha cap semblant a tu.
I és que fas que l’enyorança
perdi força si et miro als ulls.
Tinc molt clar que mai perdré l’afecte
per coses i gent que em van fer el que sóc.
I tot i que sovint pensaré amb elles,
t’estimo a tu amb tot el cor.
Tinc molt clar que mai perdré l’afecte
per coses i gent que em van fer el que sóc.
I tot i que sovint pensaré amb elles,
t’estimo a tu amb tot el cor.
T’estimo a tu amb tot el cor…
