A la casa de la mort,
un cop deixes la vida,
no hi ha colors.

A la casa de la mort,
quan ja tot són mentides,
qualsevol dia, tu i jo altre cop.

On les famílies maseguen marfits comiats.
On les esqueles de pedra són noms plorats.

A la casa de la mort
les promeses van desfent-se:
no valen res.

A la casa de la mort,
comunicats de ràbia,
secrets desitjos mai acomplerts.

On les famílies maseguen marfits comiats.
On les esqueles de pedra són noms plorats.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /