Bocamoll fins la mort, Yung Keras
fent ulleres, els carrers tenen lupa
molt fill de puta que no em vol deixar veure el sol
molt xivato, que vol ser el rei d’aquest so
enganxar-se al tro, jo obrint parasols quan volen els drons
la poli condueix lent, ràpid batega el cor
els mixtapes guardats en el clavegueram
carregaments de CDs verges directes de Taiwan
fent intercanvis al port a mitjanit, subornant a sindicats
escrivint a la feina els clàssics, gravant en atics,
soterranis, pujant-ho a la xarxa
esborrant les dades, pagant a hackers
Nokias vells per fer una trucada
gravant els CDs en tandes, per la nit quan està dormint la àvia
clandestí, Manu Chao del rap shit
el CNI espera que caigui, que la cagui
pero sé que els flipen els àgils flows i grans beats
hi ha sequera als streets però el Baró de la Rima ja està aquí
corrompent a ta filla,
dormint amb la consciència tranquil·la
si em detens, saps que la meva veu s’amplifica
Bocamoll fins la mort, Yung Keras
fent ulleres, els carrers tenen lupa
Bocamoll fins la mort, Yung Keras
fent ulleres, els carrers tenen lupa
Si vols venir amb mi, t’alliberaré
tot per el pastís, ens vam fer cuiners
ulls en els streets, poli pel carrer
això es una story, story del Josep
Bocamoll fins la mort Yung Keras fent ulleres
els carrers tenen lupa, jo observant des de la finestra
com una babushka, amb bosses als ulls
més cares que el teu bolso Gucci, fill de puta
la novia em truca, deixo que soni
sé que em deixarà ben aviat, no té cap culpa
no sap que estic casat amb la paranoia
cada noia que em vol conèixer al cap d’un mes ja sé que m’odia
Es carrers han canviat hi ha por als ulls dels xavals
per què jugar-te-la, si pots passar les tardes a un parc
fent-te un canut, i oblidar-te
de que vivim en una puta gàbia, la democràcia del silenci
És massa tard per canviar-me
jo no desafio a l’autoritat, es l’autoritat que vol desafiar-me
perquè sóc així, un puto boques nat, no ho puc evitar
parlo massa, botifarra ben amunt a lo Tupac
a la merda fer bondat
vull veure flames ballar al compàs del boom bap
el polac més perillós des de que Puig Antich
va disparar uns putus pigs,
no se ni carregar una pipa però els mots duen verí,
sé que més d’un veí, em mira amb suspicàcia
els hi trec el dit a l’espiell quan baixo per l’escala,
És el meu deure, un torracollons que es creu negre
de veu tendre, que va néixer amb el peu esquerra
molts bix wiggas us veu vendre
cremaren els seus principis, ara esnifeu cendres
menjeu merda, no voleu guerra
ho tinc a les venes, com el conte de l’escorpí,
i la granota, no puc evitar picar-te l’esquena
i ara els dos ens enfonsem lentament
i jo tanco els ulls i gaudeixo del trajecte, damn
Bocamoll fins la mort, Yung Keras
fent ulleres, els carrers tenen lupa
Bocamoll fins la mort, Yung Keras
fent ulleres, els carrers tenen lupa
Si vols venir amb mi, t’alliberaré
tot per el pastís, ens vam fer cuiners
ulls en els streets, poli pel carrer
això es una story, story del Josep
