Entre carrers buits i miserables
tornes a casa un dia més,
és tard i et sents tan sol… t’amagues de la gent.
Com dissimular l’engany que et mata…
-mig somnàmbul- estàs molt cansat;
les ales se’t van plegant
te’n vas cap a un costat…
les ales se’t van plegant,
t’aguanten els fils de l’aire.
… et voldria abraçar.
Però te’n vas a galop
però te’n vas a calop
pel teu cos arterial
qui sap quan tornaràs.
però te’n vas a galop
però te’n vas a calop
pel teu cos arterial
qui sap quan tornaràs.
La pols blanca cau damunt la sorra
i entre llavis tremola la nit
La teva ànima es fon i se’n du
la força dels teus dits.
Mires endavant i l’horitzó perds
dins una gàbia pitjor que un infern.
Sobredosi d’il•lusions
que es claven dins la pell.
Sobredosi d’il•lusions
que escalfaren un hivern
… et voldria abraçar.
Però te’n vas a galop
però te’n vas a calop
pel teu cos arterial
qui sap quan tornaràs.
però te’n vas a galop
però te’n vas a calop
pel teu cos arterial
qui sap quan tornaràs.
