A cel obert

Ara que te n’has anat de nit i sense avisar és la meva oportunitat per buscar el que en tu  no he trobat. Sé que això no és ben bé  veritat però ara ja més igual. Abans que tu me’n riuré de tot plegat  cridant a cel obert  que no n’hi ha per tant.  Potser ningú tindrà mai  la facultat de boicotejar que torni a estimar. Les teves llàgrimes no fan que no vegi els teus ullals i entenc la complexitat dels teus dilemes morals. Però si m’abandones aquí ja només pensaré en mi. Abans que tu me’n riuré de tot  plegat cridant a cel obert que no n’hi ha per tant. Potser ningú tindrà mai  la facultat de boicotejar que torni a estimar. Abans que tu me’n riuré de tot  plegat cridant a cel obert que no n’hi ha per tant. Potser ningú tindrà mai  la facultat de boicotejar que torni a estimar.