Línies de xifres en fila (si), la mar en calma,
la tomba 381 dibuixa l’atles
Em trec totes les plomes se’m fa el cor en lava,
com l’etern ofici amarg de comunicar paraules
Musiques els poemes des de l’any quaranta,
aguantes les pedres de cendra en pols per abraçar-te
Em creix un test al cap la joventut avança,
camino pel dolor per ponts penjants entre les cales braves
Roques planes, apreta el sinus la pressió de l’aigua,
quan veus el blau del sostre sents una fredor que escalfa
Corre, salta, viu i balla…
Recordo aquell gegant dansant sota l’efecte de pomada
Talla el ferro sota l’ombra de flor d’alba,
amb la destresa de qui cull la vinya; aixafa un gas que mata
sang de déu embotellada…
aquell regust amarg és la suor del qui l’aixafa.
Vinnie: van passant els anys i els punts de llum que tinc…
Ploren: cada cop que veig un ser patir (si..)
Sanem: les teves merdes sempre estiren fils de morts,
kairos mentre estigui en vida vaig contant esqueles d’or. x2
Reflex del son, són les branques del bonsai; i el tronc
és la potència per somiar l’essència més enllà del cos
Tensió per l’aire com a Yankees-Red Sox,
quan surto a via pública esquivant records dels corbs
Accions en bords mots, són molts qui aixequen plors,
com un cavall quan sent la llum del tro (mosseguem l’or),
Petjades a la sorra són la marca cap a un món millor,
si no vigiles la marea pots passar la nit en dol
Al mig de l’illa hi ha una cova que refugia el mort,
el cicle natural abans que s’inventés el foc
Se’m rebenten les pupil·les descobrint el món,
em dono compte que tothom opina i repeteix patrons
Trepitja fort… en Roc volia ser un somriure, però va descobrir l’alcohol
sols som fills del dolor…
Portant éssers en vida fets a mida; projeccions
que arrastres des de que eres crio fent la cria en submissió
Vinnie: van passant els anys i els punts de llum que tinc…
Ploren: cada cop que veig un ser patir (si..)
Sanem: les teves merdes sempre estiren fils de morts,
kairos mentre estigui en vida vaig contant esqueles d’or. x2
