I la ciutat era jove,
aquell 18 de maig.
Sí, la ciutat era jove,
aquell 18 de maig
que no oblidaré mai.
Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure.
De ben lluny, de ben lluny,
arribaven totes les esperances,
i semblaven noves,
acabades d’estrenar:
de ben lluny les portàvem.
Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure.
Una vella esperança
trobava la veu
en el cos de milers de joves
que cantaven i que lluiten.
No l’oblidaré mai,
no l’oblidaré mai,
aquell 18 de maig,
no l’oblidaré mai,
aquell 18 de maig
a Madrid.
