A quin parany he caigut
per creure que comprant-te això
et faria més feliç?
Quin desengany pensar que tot
el que guanyat des de l’agost
serviria per fer el regal més gros
Però és que encara és pitjor:
és que no em fa cap por
reconèixer que en el fons
em fa feliç, al fons em fa feliç
Caminant carrers avall
anar esquivant els vianants,
patint el fred d’hivern
resant perquè tot segueixi obert
I així com un estel fugaç
obrint la porta del local:
“que pari el món,
que puc pagar el que no et dóna l’amor”
Però és que encara és pitjor
és que no em fa cap por
reconèixer que en el fons
això em fa feliç
I et dic tranquilament
que per veure’t a tu somrient
hi cauria mil Nadals més
I quin valor poder-te demostrar
el que ets per mi sabent que ho entendràs
I quina sort poder-me regalar
el que en el fons jo sempre he desitjat
tenir-te al meu costat
Però és que encara és pitjor
és que no em fa cap por
reconèixer que en el fons
em fa feliç
I et dic tranquilament
que per veure’t a tu somrient
hi cauria
mil Nadals més
mil Nadals més
mil Nadals més
