Creuant l’esplanada
sense fita ni desesperança
– el luxe dels dies d’antany -.
El luxe de la vida que … ja ha passat.
Són agredolços claus
clavats a l’esplanada…
El record d’aquelles nits,
un cos incansable – (només volia dormir)
i l’espurna … als ulls … de les noies.
De la innocència … al pes
dels bells excessos: agredolços claus (només volia dormir)
clavats a l’esplanada!
10 anys al llit, 10 anys al llit, 10 anys al llit que no podem anar ignorant
Continuo conduint
aquesta carcassa – (només volia dormir)
sense objectiu clar.
Condueixo un automòbil
cap a paratges – (només volia dormir)
on no hi viu l’enyor
d’aquella vida anterior!
10 anys al llit, 10 anys al llit, 10 anys al llit que no podem anar ignorant
10 anys al llit, 10 anys al llit, 10 anys al llit que no podem anar ignorant
Anar ignorant, anar ignorant, anar “i no”
10 anys al llit, 10 anys al llit, 10 anys al llit que no podem anar ignorant
10 anys al llit, 10 anys al llit, 10 anys al llit que no podem anar ignorant
10 anysal 10 àngel 10 àngels